Cinema i Publicitat: donant vida als sentiments

No us ha passat mai que, després de mirar una pel·lícula, sentiu que us ha calat ben endins i us ha fet sentir molt? Us ha passat també amb alguna mena d’anunci o material publicitari? La resposta molt segurament serà que si; amb més de 5000 impactes audiovisuals al dia, algun haurà d’emocionar-nos tard o d’hora. Cinema i Publicitat emocionen per igual.

A vegades és l’argument, a vegades són els personatges o potser certes accions dins la trama; però crec que també hem de fer un petit incís en la manera de produir audiovisualment el contingut: quin angle de càmera farem servir per a aquest personatge? Quins objectes podem mostrar a càmera per metaforitzar aquest concepte? Vull que aquesta escena causi neguit a l’espectador, com puc fer que la imatge acompanyi a la situació que vull mostrar?

Aquestes preguntes i més són aplicables tant a les produccions de productes cinematogràfics com de publicitaris. És fascinant com una certa manera de presentar quelcom a la pantalla és capaç de fer florir emocions en l’espectador.

“És que no són el mateix”

Per descomptat que cinema i publicitat no ho són, però tenen en comú el format audiovisual en el qual es presenten. No podem posar unes produccions que majoritàriament duren més d’una hora amb espots d’uns trenta segons. El cinema en si mateix no busca vendre, la publicitat sí que té aquesta intencionalitat. Però, i el tràiler d’una pel·lícula? Podem interpretar que és l’anunci que es fa des del cinema perquè consumim la producció que s’hagi realitzat. En aquests tràilers s’introdueixen una seqüència de plans premeditats per expressar a l’espectador la història, els sentiments i l’experiència que viurà si decideix veure la pel·lícula.

A un espot, ben bé, una marca empra aquests mateixos segons per transmetre a l’audiència el que implica comprar el seu producte o adquirir el seu servei: la necessitat que se satisfarà, els sentiments que envolten al producte o marca, quina experiència de consum hi haurà… Si fa no fa, també tenim una seqüència premeditada de plans que busquen generar un impacte emocional.

Llavors, podem creure que el cinema és un bon referent per trobar tècniques d’expressió audiovisual si produïm algun material publicitari? Personalment, crec molt fermament que sí.

Cinema i publicitat com a exemple artístic

Podem relacionar tècniques aplicades al cinema amb espots publicitaris existents? Tenim exemples per parar un tren. Ara mateix us posaré una tècnica que, precisament, no és de les més utilitzades: el Pla Seqüència. Aquesta tècnica consisteix a fer que una seqüència (o sigui, una unitat narrativa formada per escenes i plans) es gravi amb una sola presa de càmera. I a més, Cinema i Publicitat l’han emprat per igual. (També podeu mirar el meu post sobre Storytelling, que guarda semblances amb els guions cinematogràfics)

El Pla Seqüència s’utilitza per generar un grau d’atenció alt en l’espectador en aportar molt dinamisme per la falta de talls d’imatge. Tendeix donar un plus d’emotivitat als personatges i conceptes que es mostrin, per exemple: en una pel·lícula romàntica ajudaria a fer notar la intimitat, la passió o el desig sexual dels protagonistes; en una pel·lícula de terror o thriller ajudaria a aportar suspens a l’espectador, que esperaria que alguna cosa dolenta pogués passar.

Fragment de Sed del mal, Orson Welles (1958). Un dels primers
i més famosos Plans Seqüència en el món cinematogràfic.
Espot del Saló Eròtic de Barcelona (2018) produït per la productora Vimema.

En aquesta comparació audiovisual tenim uns 60 anys de diferència, però l’ús del Pla Seqüència en comú. La creació d’Orson Welles fa que estiguem atents a la pantalla tement que la bomba exploti mentre el cotxe que la porta passa per una zona amb moltes persones. La producció de Vimema ens fa estar atents a la pantalla, observant les conseqüències d’una pobra educació sexual barrejada amb plans metafòricament explícits.

En aquesta comparació tenim aplicacions diferents del Pla Seqüència per les intencions de cada producció. Orson Welles ens mostra un pla sense cap tall mentre que Vimema fa servir talls per donar certs incisos en la seqüència (però sense treure’ns la sensació de dinamisme, ja que tot es desenvolupa al mateix espai físic).

El cinema i la publicitat generen produccions molt boniques i riques en tècniques expressives audiovisuals. El recorregut històric de les dues disciplines ha sigut molt ben aprofitat, fent que tècniques amb molts anys d’antiguitat es facin servir amb les possibilitats tecnològiques modernes.

Creieu que el cinema és una bona font d’inspiració per la publicitat actual? Creieu que cinema i publicitat són conceptes sinònims en termes audiovisuals? Voleu que comenti l’ús d’alguna altra tècnica audiovisual a les dues disciplines? Espero les vostres respostes als comentaris!

Comments

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CA